L'agricultura i la ramaderia Actualment a tot el municipi 1'economia és basada en 1'agricultura i la ramaderia. La major extensió de terreny és dedicada a pasturatges per al bestiar boví. Això no obstant, els conreus tradicionals no havien estat aquests. Per exemple, les terres dels pobles de la Parròquia d'Hortó i d'Adrall han arribat a aquesta situació de manera diferent; el canvi de conrear sobretot blat i fesols, al secà, a conrear bàsicament pasturatges de llavor per a la ramaderia, es realitzà primer a Adrall on es pogué estendre el regadiu gràcies al rec dels Quatre Pobles (Adrall, Montferrer, Castellciutat i Anserall). Al poble de la Parr6quia d'Hortó no fou fins el 1982 que la major part de terreny pogué ser regada (per exemple, la partida del Flanell), quan s’empalmà un petit rec que hi havia amb el d'Aravell i Bellestar. Vora el poble de la Parròquia es conreen hortalisses per al consum domèstic i per al seu reg s'usa l'aigua de la font del Besso, que es recull a la bassa del Cami. L’única zona boscosa és la de replantació del vessant de llevant de les Agudes. Anys enrere els conreus que predominaven al Pla de Sant Tirs eren el blat, els pasturatges, les patates i, sobretot, les mongetes. De vi, se'n féu fins a la fil•loxera. Actualment el terreny de conreadis és sobretot de regadiu i produeix pastures per al bestiar de llet, be que també hi havia hagut pomeres. Al secà es fan cereals. A 1'antic terme de Tost, a mitjan segle XIX, el terme produïa blat, llegums, vi, patates i hi havia forca pastures per al bestiar oví, capri, boví i porcí. Es caçaen llebres, perdius i conills. Son documentades també la Pallera del Fàbrega, la del Pubill i el moll fariner del Toni. En general, aquest sector és un terreny molt aspre, sec i àrid. Al sector que correspon a 1'antic terme d'Arfa, a mitjan segle XIX, dels 899 jornals de terra, se'n conreaven 63 de primera qualitat, 183 de segona i 212 de tercera, que generalment donaven 6 per llavor. Els conreus eren de blat, sègol, ordi, llegums, patates, cànem, hortalisses i fruites, i s'elaborava vi. Hi havia telers de llenços ordinaris, i la vila tenia diverses botigues de robes i queviures, i metge i apotecari. Els boscs, forca malmesos, donaven encara una mica de fusta (sobretot els lledoners) per a la construcció i, també, llenya abundant. Encara avui és important la pineda del seu terme. Es criava bestiar porcí, de llana i cabrú i hi havia caca. El 1989 hom comptabilitzava 230 ha de terres llaurades, l 508 ha de pastures permanents, 2 041 ha de terreny forestal i 3 297 ha dedicades a d'altres usos. El nombre total d'explotacions era de 121 unitats. El bestiar boví és forca important; la producció de les vaques lleteres es ven a la cooperativa de la Seu. L'any 1989 hi havia 4 673 ha de caps bovins, l 220 caps d'ovins, 38 caps de cabrú, 497 conilles mares, 3 392 caps de porcins, 2 rucs, l miler de gallines i 337 equins. La mineria i la indústria Fins els anys vint encara s'explotaven les mines de carbó del terme d'Arfa (les galeries hi entren per les terres de Tost). Començades a explotar per una companyia estrangera, posteriorment foren comprades per HECSA. El carbó era la font d'energia per a la central tèrmica d'Adrall, on es transportava per funiculars i vagonetes. Al Pla de Sant Tirs hi ha una fabrica de galetes (Fontanet) i petits tallers de reparació. També hi havia hagut una indústria que es dedicava des del 1962 als acabats d'alumini (TRANSA o Tractaments Anodics SA). Anteriorment a aquesta empresa, n'hi havia hagut d'altres. El 1915, una societat francesa (SUMICA) que es dedicava a 1'explotacio minera i a la fabricació de material de construcció construí un edifici i un salt d'aigua per a produir energia. El 1920 la substituí la Societat Minera Industrial d'Urgell, que a més d'aquell capital n'integrava de local; es dedicà a fabricar maons i material de construcció. Aquesta empresa portà els primers camions que circularen per les carreteres de l'Urgellet. A la primeria dels quaranta es reconvertí en serradora, però plegà a la fí dels cinquanta. Hom pot esmentar també 1'existéncia d'empreses com Årids Lavansa i COMACSA, també dedicada a l’extracció d’àrids i situades totes dues a Tost. Hi ha també una fàbrica d’àrids al Pla de Sant Tirs i una planta on es fan aglomerats asfàltics, també al Pla